UNA MICA MÉS DE RWANDA, PART 2

Si et trobes en alguna reunió, en alguna festa, algun casament, sempre hi han els grans oradors, gent que fa grans parlaments, donant les gràcies i explicant durant força estona, no sé exactament què. Però això primerament ho trobava estrany, llavors un noi m'ha fet entendre d'una manera molt fàcil el per què de tants parlaments.

M'ha dit que la cultura rwandesa és una cultura oral, ja que l'escriptura del Kinyarwanda no va aprareixer fins a mitjans dels 50, quan un pare blanc va transcriure els sons en la llengua escrita que hi ha actualment ara, per tant fins no fa gaire tot funcionava a través del boca a boca, és per això que els agrada parlar tant en públic.

Els Rwandesos poden ser molt hospitalaris i amigables, però a vegades poden ser molt pesats. Ja que t'estan tot el dia a sobre. M'he n'he adonat quan avui he coincidit amb una familia de Madrid que ha vingut a visitar el seu oncle capellà. Era la primera vegada que anaven a un país del tercer món i en algun moment se'ls feia molt costa amunt, enfrontar-se a la gentada que els rodejava constantment.

Ara bé a qui els agrada ser el centre d'atenció, aquí es troben com peix a l'aigua, sobretot el principi, però quan la cosa va increscendo llavors l'ho difícil és parar-ho.

A més han fet el terrible error de donar caramels en el moment que no tocava, ja que els nens i no tant nens s'han abalançat contra la dona que donava els caramels i l'han tirat per terra, la dona s'ha asustat i com dirien alguns, “ha marxat per potes”.

PROBLEMES PER ESTUDIAR

El dia 16 d'agost han començat les classes i em comentaven que el govern ja ha començat a donar ordinadors a tots els alumnes de secundària. Ordinadors donats tots pels EUA i que està molt bé, però com sempre se n'aprofitaran els que arriben a secundària que són tots els fills dels rics i alguns dels més humils. Tot i que per exemple a la zona on habita en Cabayol que tots són hutus i que són unes 45000 persones 1 o 2 arribarà a la secundària. A més, més del 60% de la població no té electricitat, aigua corrent, mengen un cop al dia, però prioritzen primer els ordinadors que tot això. Amb tot això s'ha de tenir en compte la política d'ajudes del govern. Ja que s'està creant un greuge comparatiu que a la llarga es pot convertir en contra seu, ja que ara utilitza la paraula sobrevivents que fa referència als tutsis que van sobreviure el genocidi de l'any 94 i que en la seva familia tenen alguna víctima, aquests reben beques per part del govern, els paguen els estudis fins a la universitat, ja que hi ha una partida de diners destinats a ajudar aquests sobrevivents, ara bé els hutus com que no han sofert cap genocidi no reben ajudes per part del govern i si volen estudidar s'ho han de pagar ells. Per tant proporcionalment hi ha molts més tutsis amb estudis superiors que hutus, a més qualsevol element subversiu és vigilat i a la més mínima posat a la presó acusat de negacionsta del genocidi.

EL PROBLEMA TERRA

Rwanda és el país africà amb més densitat de població uns 281 habitants per Km2 i Burundi el país veí és el segon a no massa distància de Rwanda. Aquesta pressió sobre la terra ha fet que hagin desaperagut la majoria d'animals salvatges i una gran quantitat de boscos, que s'utilitzen actualment per les terres de cuyltiu o per la ramaderia. Aquesta elevada població és una. de les causes més importants de desestibilització de la població, ja que en aquest dos països la seva subsistència es base molt en el cultiu i la ramaderia i segons la FAO no hi ha suficient terra per alimentar a la població actual. Això augmenta la pobresa i dificulta molt la supervivència dels habitants d'aquests petits països.

De fet la terra ha estat un problema d'arrel en la lluita entre hutus i tutsis. Els ramaders tutsis cada vegada necessitaven més terres i els agricultors hutus cada vegada en tenien menys fent disminuir les seves collites i per tant el seu menjar. Això en el segle anterior fou una de les principals causes de les disputes entre hutus i tutsis.

Avui dia la manca de terres i per tant les dificultats que té la població per sobreviure, crea un caldo de cultiu perfecte perquè la gent del poder se n'aprofi creant tensions que poden arribar en matances com ha estat el cas d'aquests dos petits països.

PRESONS

Fa uns dos anys van treure a Rwanda la pena de mort, però la veritat és que està a les presons rwandesos massa anys, és pitjor que la pena de mort. Un capellà que visitava els presos m'explicava que les presons estan superpoblades i que si vols un lloc per dormir has de pagar una taxa, la qual cosa fa que les families que volen cuidar als seus s'hipotequen per poder pagar aquesta i més taxes.

Aquestes families a vegades caminen dos dies per anar a veure els seus a les presons, ja que n'hi ha poques i moltes vegades estan lluny d'on viuen. llavors aprofiten per portar-los menjar, ja que els presos moltes vegades es poden quedar sense menjar durant dos o tres dies.

Molts desl presoners, són acusats de genocidaires, és a dir que van participar al genocidi, però segurament molts d'ells són inocents i se'ls ha culpabilitzat perquè feien nosa a algú i se'ls ha acusat injustament.

Qualsevol possible líder i que per tant pogués en algun moment fer ombra

CLANS

A Rwanda i a Burundi el concepte dels clans eren molt important dins la societat. Cada clan estava format per hutus i tutsis, i sempre els tutsis eren els més rics. Es podria dir que era una mica els senyors feudals d'aquí. llavors hi havia un clan que és d'on provenia el rei que era l'èlit i dos clans que es d'on provenien les reines. Això demostra que més que diferències ètniques eren diferències socials. Aquesta distribució de classes sembla ser que dura ja fa més de 500 anys. El problema a molts llocs d'Àfrica és que el no haver-hi llibres ni escritura, no se sap exactament com ha estat la història i després els occidentals colonitzadors amb el seu cap estructurat per entendre el seu món necessitaven catalogar i ordenar les coses, fossin veritat o no i una mica això és el que va passar amb les ètnies hutus i tutsis, ja que a més a finals del XIX i a principis del XX l'antropologia i les ganes de catalogar diferents cultures estaven en ple apogeu.

En l'actualitat els clans no tenen l'importancia d'abans, excepte aquells clans que han estat poderosos al llarg dels anys i que evidentment no volen perdre la seva posició privilegiada.

Per exemple el selecte clan reial que s'anomena Abanyiginya és dels pocs que des de l'exterior crea una mica d'oposició al règim de Kagame, ja que volen fer retornar al rei a Rwanda, cosa que Kagame s'hi oposa totalment, tot i ser tutsi també perquè segurament té por de perdre el poder en favor del rei.

En Kagame tot i així pertany en un dels clans més poderosos de Rwanda, que és el clan Abega d'on provenien les reines del país. La majoria del cland de Kagame es refugiaren a Uganda i és per això que les posicions més importants són per a les persones que vivien a Uganda, aquestes tenen certs privilegis enfront d'altres clans tutsis i evidentment davant dels hutus. És com una “aristrocràcia”, una "aristocràcia" rwandesa que no és massa diferent de la que tenim a Catalunya, manipuladora, corrupta amb aires de grandesa, estic pensant per exemple amb el cas Millet, salvant les distàncies està clar.