KIGALI

És la capital de Rwanda. Té un milió d'habitants i és una ciutat estesa per entre les muntanyes que hi ha per tot del país.

No té un centre definit tal i com tenim nosaltres, sinó que els arbres i a vegades algun que altre camp et desorienta fent-te que estàs a les afores quan en realitat estàs pel centre.

Kigali s'està modernitzant i la ciutat ha crescut molt en els últims anys. Abans del 1994 eren uns 300 mil habitants, mentre que ara en són un milió llarg.

Una ciutat construïda pels nous poderosos del govern, amb zones residencials, espais verds, alguna plaça ajardinada amb fonts. Hi ha molts diners invertits en la capital, diners que provenen, segons ells mateixos m'han confessat, dels minerals provinents del Congo. El govern a través de diferents grups militaritzats s'aprofita del caos que regne en aquest país per robar-los els seus recursos naturals.

La veritat és que venint de l'Uganda més rural, aquí sembla que hi hagi gent amb molts diners. Cotxes força bons, la gent trobo que va molt ben vestida i la ciutat està molt ordenada i neta.. La qual cosa demostra el que em van dir ja a Uganda. Les lleis són força estrictes i les fan complir. És per això que la ciutat està tan neta, que és potser el què et sorprèn més sent una ciutat africana.

Ara bé hi han varies raons d'aquesta netedat. Una deu ser que la gent està força conscienciada, ara bé l'altre és que els dissabtes a Rwanda, és el dia del common work, la gent surt al carrer i amb brigades netegen o arreglen el que faci falta, és com una mena de treball social, no és obligatori però com si ho fos, ja que si et presentes et posen un tampó en una cartilla, d'aquesta manera si mai demanes alguna cosa al govern, com per exemple el passaport, doncs et poden demanar la cartilla, així sabran quant has treballat pel país, fent diferents serveis.

Segons m'han explicat el govern està destinant molts diners a la capital i s'està oblidant del camp. A la capital és on hi viu la gent benestant que pertanyen al grup del president tutsi, mentre que el camp la gran majoria de gent són hutus. La diferència de vida entre uns i altres és abismal.

Una noia em comentava que poques vegades ha anat al camp, que ella li agrada la ciutat i que li fa por anar al camp. Potser és única, però em fa l'efecte que n'hi ha més d'un que pensa com ella.

També cal pensar que aquesta modernitatzació de la capital rwandesa sobretot del 1994 és deguda també a les moltes ajudes financeres provinents de governs ara amics, com EUA i UK que en un país tan petit com Catalunya hauria estat fàcil poder fer una distribució més equitativa.

A variïs llocs de la ciutat hi ha variïs cartells en contra de la corrupció, un home de negocis indi em comentava quan era a Uganda, que Rwanda li agrada perquè no hi ha corrupció alhora de fer negocis. Ara bé jo em pregunto perquè deu ser que els del govern i els del partit del FPR són els més rics de tots. Hi ha dues Rwandes, el 10 % de la població té el 90% de la riquesa.

Kigali és una ciutat cara, que demostra la gran diferència entre el camp i la ciutat. Per exemple un dinar normalet et pot costar uns 4 euros, llavors el salari d'un cambrer a la ciutat pot rondar entre els 120 i 160 Euros, però en canvi els que estan assalariats al camp com en Vincent que és un noi que treballa en un granja cuidant uns 25 porcs i que està a jornada completa, cobra 30 Euros al mes, això si, té una mena de corral per dormir i els àpats.

Un altre exemple de incoherència per part del govern, és la fibra òptica que estan posant a Kigali i algunes ciutats importants del país. Només arribar al país saps que estan posant fibra òptica, pels grans cartells que ho anuncien. Però en canvi la gran majoria de carreteres del país són impracticables, la gran majoria de cases del país no els arriba ni aigua ni electricitat.

El què es curiós de Kigali és que es veu poca gent demanant, algun home gran i alguna dona amb el seus fills, però poc. Estrany en un país pobre i amb una gran quantitat de desemperats després del 1994. Ara bé podria ser també perquè els nois joves que malviuen pel carrer, són agafats per la policia i són portats a una illa del llac Kivu, per ser educats diuen, quan en realitat és una presó amb un índex molt elevat de morts.

El divendres a la nit em vaig mesclar amb la jet set rwandesa, ja que em van portar a la disco-restaurant de moda. Només arribar una cosa et crida l'atenció, hi ha molts musungus, és a dir blancs. Gent que treballa a la capital i que va a llocs on s'assemblen els que tenen als seus països, aquests llocs tan iguals a tot arreu del món, són els llocs que estan de moda en aquest cas a rwanda.

Per tant part de la gent guapa de Kigali estava a la disco, el què si haig de dir és que quan comencen a ballar i a remenar la cintura et cau la baba i si vols seguir els seus moviment, els ulls no paren de tremolar. Espectacular. La música se sembla bastant a la que hi ha a qualsevol disco del nostre país, molt hip-hop i els hits més sonats, ara bé el més divertit és quan comencen a posar música congolesa, recordeu el reggateon que vaig veure amb el capella a Uganda, doncs aquesta vegada no era per la televisió sino que era en viu. Llavors com a casa nostra la fauna és variada, els nois joves borratxos ballant en grup donant-se cops, les noies guapes esperant que les mirin i fent-se un bailoteo amb algun pretendent que marxa content com un gínjol després d'un bon meneo. També hi som els blancs patosos a l'hora de marcar el ritme, ah, i el capellà que em va acompanyar, que va acabar demanant el telèfon a una noia després de ballar i beure junts una bona estona.

Per cert una cervesa valia 3€!!!

Abans que se m'oblidi vull recalcar una cosa molt positiva de Kigali i de Rwanda, les bosses de plàstic estan totalment prohibides i es per això que veus a la gent amb unes bosses de paper marrons de diferents tamanys amb la compra a dins.