EL FRAU DE LES ELECCIONS

UNA SETMANA ABANS DE LES ELECCIONS

Aquest proper diumenge dia 9 d'agost se celebraran les eleccions a Rwanda. Els partits que s'hi presenten són finalment 4. El FPR que és el partit de l'actual President qui tothom sap que serà el guanyador de les eleccions. El partit Liberal, el partid socialdemocrata i el partit del UPD. Aquests últims són tres partits marioneta, per dir que se celebren unes eleccions democràtiques.

Altres candidats a la presidència no han pogut presentar la seva candidatura per por, ja que algun membre del partit ha estat assassinat, però sobretot perquè els que podien fer ombra a la candidatura presidencial han estat empresonats acusats de participar en el genocidi de 1994.

Aquí tot aquell o aquella que fa ombra és acusat de cometre genocidi i empresonat de seguida sense un judici just.

Està clar que hi ha força persones que saben que això passa i que estan a dins al país, però no poden dir absolutament res i per por a represàlies tothom dóna suport al President.

És l'únic candidat amb fotos per tota la ciutat, fotos de gran tamany amb només la seva cara a les entrades de la ciutat, tot i que fa cara d'angelet, és una manera de recordar al poble que els està vigilant.

Aquí és difícil que ningú et parli de política, ni que et parlin en contra del govern. Alguna persona que en la intimitat s'ha atrevit a explicar-me alguna cosa, em deia que tothom té por, ja que el President té informadors per tot arreu, per això ningú diu res.

Avui per exemple trucava a una persona per telèfon i no m`ha volgut xerrar gens sobre el país per por de ser escoltada pel servei secret del país. Paranoia, no ho sé, la realitat és la què és i la gent se sent vigilada.

Evidentment que té partidaris ja que tots els seus mítings són multitudinaris. Molts d'ells hutus que han estat comprats amb una vaca o amb qualsevol altre cosa. A més cal pensar que encara hi ha molta gent ignorant i amb l´únic mitjà de comunicació que la ràdio ruandesa dels govern. Per tant la visió que tenen de la història recent del seu país està molt distorsionada.

En l'actualitat a Rwanda i a tot el món, el poder és molt llaminer i és per això que Kagame s'ha de preservar dels enemics del passat, però a la vegada dels traidors que pugui tenir al seu propi govern amb ànsies de poder. És segurament per això que fa durant el mes de juny i va haver un intent de cop d'estat a Rwanda, però no va prosperar. Tot això el poble no en sap res, ja que els mitjans de comunicació no en fan ressò.

Com tampoc ha sortit cap imatges de l'escridassada que va rebre Kagame per part d'algunes ONGs quan aquest estava de visita per Espanya. En cap moment s'ha de veure cap punt dèbil al president.

Una noia que votarà per primera vegada em deia que votarà per en Kagame, perquè és un home que pren decisions, és un home fort i a més és un home que fa por. Rient em deia que ella no s'atreviria a donar-li la ma.

A més el partit que lidera el FPR té el control absolut de la població, ja que els fa pagar una taxa d'afiliació, que està clar que és voluntària, però qui no la paga està a la llista de gent a la qual no s´ha d'afavorir, així que si vols prosperar, vols muntar un negoci o simplement tens por, t'afilies al partit, amb la qual cosa cada any recapten molts diners i això els permet fer unes campanyes electorals despilfarrant milers d'Euros.

Una altra forma de coaccionar a la població ha estat mitjançant el telèfon mòbil. És obligat per tots els treballadors del país tenir mòbil, i fins i tot el govern n'ha regalat a la gent. Llavors el què fan és enviar missatges al mòbil, just abans de les eleccions, t'envien missatges perquè votis al partit del president, són missatges teòricament anònims, però tal i com està la gent és una manera de dir-te: ei, que sé qui ets. Després de les eleccions he rebut al meu mòbil missatges donant-me les gràcies per haver votat a l'excel·lentíssim Kagame.

La campanya d'aquest any sembla que va més dirigida a la comunitat internacional que no pas el propi país. Suposo que com que sap guanyador, el què vol el President ara és donar un missatge d'unitat i de potència regional. Ja que parla del potencial que té Rwanda, de què una vegada per totes els països estrangers han de saber que Rwanda és un gran país i que s'han de fer notar.

La gent del partit el FPR acapara totes les bones posicions del govern i els millors llocs del treball del país. O estàs amb ells o no estàs enlloc.

A més amb la poca feina que hi ha al país, qualsevol persona amb estudis que vulgui aconseguir un lloc de treball mínimament digne, s'ha d'abaixar els pantalons si vols tenir la possibilitat de tenir un lloc de treball.

És per això que molts cotxes llueixen la foto del president o van amb bandaretes del partit, una manera de fer-se notar públicament. En canvi no he vist cap mostra de suport vers alguna altra candidatura.

Llavors en el moment de les eleccions, evidentment que els observadors internacionals diran que han estat unes eleccions netes, però clar no tenen en compte el què hi ha darrera. Això si tots els països saben que això és un dictadura encoberta.

Als USA o els UK, ja els interessa que Kagame continuí al poder, ja que d'aquesta manera s'asseguren el control de la regió. Avui per exemple m'explicaven que els EUA tenen una petita base militar al capdamunt del volcà Karisimbi de més de 4500 metres d'alçada, aquesta base els permet tenir el control de gran part de l'Àfrica.

Per tant, tot i que un candidat a la presidència ho negava, tots estan fent teatre.

EL DIA DE LES ELECCIONS

El dia de les eleccions he estat sota arrest domiciliari a casa la Sor Pilar, ja que no només ells sinó altra gent estrangera que fa temps que estan a Rwanda m'han recomenat estar per casa sense sortir massa, per si les mosques o per si les granades...

El dia pero ha estat molt tranquil, la gent ha anat a votar d'hora al matí i segons diuen tot està molt organitzat, tenen un cartilla que han de portar durant les eleccions on els hi posen un tampó que certifica la participació a les eleccions. És per això que diuen que anirà a votar la gran majoria de gent, ja que les persones saben que a vegades se'ls pot demanar la cartilla i sinó han votat són “punts” en contra seu alhora de demanar alguna cosa al govern.

Aleshores perquè una persona no voti dues vegades el què fan és marcar-li el dit petit amb tinta que no marxa durant uns dies, d'aquesta manera s'asseguren que aquella persona no tornarà a votar.

A més el govern es vol assegurar una àmplia participació que legitimi com a nou President. No volen que passi com el veí Burundi, on la participació va ser tan baixa que ara els partits de l'oposició reclamen l'anul·lació dels comicis. A més la poca participació donaria una mala imatge a l'exterior, que és amb el què està més preocupat aquest govern en l'actualitat.

A més també voldria recalcar que en aquests països la gent que hi viu, no se n'entera ni de la mitat de les coses que passen, ja que els mitjans de comunicació estan totalment controlats pel govern i a part que la majoria de gent no té accés ni a internet, ni a la televisió, com a molt la ràdio, que evidentment només explicarà el què més l'interessa.

Com per exemple, ben poca gent sap que durant aquest últim mig any, hi ha hagut tres intents de cop d'estat. Perquè el poder és llaminer, aleshores alts càrrecs del partit del govern del FPR volen ser els presidents del país, és per això que algun dels comandants més propers a Kagame, va marxar precipitadament a Sud Àfrica després de què hagués fracassat el seu cop d'estat, un cop a Sud-Àfrica el serveis secrets ruandesos van intentar assassinar-lo, ferint-lo greument.

Resulta que aquest comandant està imputat pel jutge català, acusant-los de participar en l'assassinat de variïs espanyols després de la guerra del 1994.

És per això que les eleccions més que tenir por d'una revolta hutu, es té por d'algun atemptat de la mateixa gent del FPR, per després poder inculpar algú i així eliminar-lo de la circulació.

Com les granades que van ser tirades a Kigali a principis d'any, es diu que va ser obra del mateix govern per tal de poder posar a la presó alguns dissidents del seu propi partit.

DIES DESPRÉS DE LES ELECCIONS

Els mitjans de comunicació locals anuncien la victòria del FPR i de Kagame, mostrant diferents imatges de les celebracions dels partidaris de Kagame, que pel què sembla ha estat tot el país, ja que ha aconseguit el 92% dels vots, això és molt!! A més la participació ha estat altíssima. Els observadors internacionals han sortit per la televisió ruandesa dient que han estat uns comicis nets, justos i han afegit que tot ha anat a la perfecció. Per tant tothom ha fet el paperet, tothom satisfet i el poble enganyat, però pel què sembla també content.

A vegades em pregunto com pot ser que gent que ha estat empresonada per l'actual règim, persones que durant la guerra els del FPR els hi van matar familiars, com pot ser que llavors votin a un dels principals culpables? Tan fàcilment manipulables som els humans? Avui parlava amb un noi que van tancar a la presó durant tres anys segons ell de manera injusta, el van tancar a la presó els del FPR, però en canvi ell està eternament agraït en Kagame perquè el 2001 va fer una amnistia general a tots els menors que estaven engarjolats. Al nord del país que van ser qui més van rebre de l'exèrcit dirigit per Kagame, molts estan contents perquè l'excel·lentíssim Kagame els ha regalat vaques, em costa d'entendre com es pot passar pagina tan fàcilment o potser és la millor manera d'oblidar i tirar endavant. Un altre noi que va perdre tota la familia i que feia pinta total d'hutu, doncs també estava molt agraït en Kagame, perquè com que és molt bon estudiant el govern li dóna beques.

El govern ha fet un rentat de cervell molt important a la gent, que com sol passar en aquests països només reben la informació que el govern els hi vol donar. Per tant segons la majoria només ha existit un genocidi el que van patir els tutsis. A més el govern s'aprofita de la ignorància de molts dels vilatans per fer-los creure el què volen.

D'altra banda, la gent que fa anys que viu el país però que és de fora i que per tant està doblement ben informada, primer perquè van ser testimonis i segon perquè poden obtenir la informació sense censura. Aquestes persones m'expliquen que les ferides no estan tancades encara i que falta molt i atribueien aquests resultats a la por i a la manca d'opcions polítiques. Però des del punt de vista d'un observador internacional, aquestes ferides no es veuen i no es volen conèixer, perquè no s'ha de ser molt llustrat per entendre que a Rwanda les ferides no començaran a cicatritzar fins que la justícia sigui equitativa per tothom.

Per cert avui m'he enterat mirant a internet que el dimecres dia 11 d'agost hi va haver-hi el llançament d'una granada al centre de Kigali, just davant l'estació d'autobusos. Va causar set ferits.

Doncs jo el dia 11 estava a Kigali, i justament al vespre volia anar a l'estació d'autobusos per mirar l'horari per l'endemà, però finalment em va fer mandra i no hi vaig anar. Bé són aquests petits miracles que ens passen per la vida i que la majoria de vegades ni ens enterem.

Uns dies després he tornat a Kigali i el centre estava ple de soldats i de policia, amb les seves corresponents metralletes.

Llavors també he tingut la sort de parlar amb un noi hutu, que ha estat la primera persona que m'ha parlat obertament del maltracte que sofreixen per part del govern, em deia que lles eleccions estan totalment manipulades i que ell està desesperat. Ja que no pot continuar els seus estudis d'infermeria. Em deia que l'any 1994 va marxar de refugiat al Congo on s'hi va estar tres anys. Al tornar al seu poble, es va trobar que tots els negocis ja els havien agafat els tutsis i que per tant ells s'havien d'acontentar amb el què quedava. A més ara ell té una gent estrangera que li donaria suport perquè anés a estudiar a Bèlgica. Doncs el govern li ha prohibit la sortida del país i li fa el passaport.

Un altra home quan li he demanat Com estàs? M'ha donat una contesta que podria definir el sentiment de molts hutus, m'ha dit. M'ha contestat:- Frustrat.