HISTÒRIA D'UGANDA I UNA MICA DE CULTURA AFRICANA

Us escric aquesta petita crònica des de Nyabwina, un petit poblet rural a uns 70 Km de Mbarara direcció el Congo. El primer que m'ha cridat l'atenció només arribar, és la quantitat de gent gran que hi ha, si ho comparo amb la resta de llocs rurals que he estat. Llavors m'han explicat el perquè. Doncs resulta que la zona és un dels llocs on el president Museveni ha invertit més diners, ja que és la terra de la seva tribu els Banyankole. Aleshores com molts d'altres governants africants, aquests donen molt més suport als “seus” que no a la resta del país, així que aquí a la zona sud-oest hi ha més infrastructures, més escoles. Per exemple aquí no és molt normal que les noies quedin embarassades de molt jovenetes, ja que l'educació fa més temps que s'ha implementat.

En Santos un noi ugandès amb qui he compartit un trekking fins a una de les muntanyes que rodeja la zona m'ha explicat una mica més d'història del seu país i d'Àfrica en general. Segons m'ha dit vol publicar un llibre sobre el seu país d'aquí a un o dos anys.

La conversa m'ha ajudat a entendre una mica millor l'estructura d'Uganda i fins i tot una mica d'Àfrica en general.

Assentats al cim de la muntanya des d'on podiem allargar la vista, contemplant l'extensa plana, amb grans cultius de plataners. En Santos intentava fer-me entendre una mica el sistema tribal que ha governat Uganda i per extensió molt països africans durant molts anys.

Com us deia en una altra crònica, Uganda estava divida en 6 reialmes, que poques vegades, segons en Santos, lluitaven entre ells. La població era molt més petita i per tant hi havia suficient terra per tothom.

Ara bé quan van arribar els anglesos, donaren suport a una tribu petit anomenada els Baganda, a partir d'aquest moment les lluites tribals foren habituals i per exemple ell m'explicava que de la seva tribu els Banyoro van morir més de dos milions i mig de persones a mans dels anglesos. El sistema dels anglesos era dividir el poble i enfrontar-los entre ells, creant diferents enemistats. Començaven pel reialme menys poderós amb qui firmaven acords i de mica en mica amb la seves millors armes i a través de les tribus del país acabaven controlant tota la regió. El mateix va passar a l'India amb els Maharajàs.

Aleshores fou quan començaren a crear-se enemistats entre les diferents tribus, un ressentiment que segons en Santos perdura fins els nostres dies i que és el causant del què anomenem lluites ètniques. Perquè per exemple en les eleccions del 2007 a Kenya o a Rwanda entre hutus i tutsis.

Quan els anglesos donaren la independència a molts països aquests no estaven preparats per assolir la democràcia, ja que encara ara molts tenen cicatrius per tancar i sobretot el què demanen és justícia. Però això no ha arribat mai, els diferents governants post-colonials continuaren menyspreant a molt grups i acaparant tota la riquesa del país, és a dir continuaven utilitzant la metodologia que havien fet servir els anglesos.

En l'actualitat com que moltes de les cicatrius no estan tancades, algunes persones de diferents grups tribals encara estan ressentides i reclamen allò que era seu i que se'ls va prendre a la força.

Sobretot ara, que el problema de la terra s'ha convertit en un del més greus que haurà d'afrontar la humanitat en un futur. Ja que l'augment de la població fa que hi hagi escassetat d'aliments per a molta gent.

També cal afegir un problema actual que ha aguditzat i accentuarà les tensions en el futur, que és el problema de la terra. Un problema que amb l'augment de població tan gran fa que moltes persones que basen el seu substent en l'agricultura de supervivència tinguin escassetat d'aliments. Segurament és el problema de fons de moltes lluites com la dels tutsis o hutus a Rwanda.

A més com que els actuals governants continuen afavorint els seus, això fa que les tensions inter-tribals augmentin

A Uganda per exemple el president Museveni pertany a la tribu dels Banyankole, però a la vegada aquesta es subdiveix en dos grups, els Bahima que tradicionalment eren els rics i que tenien els ramats i l'altre grup és el Bayru que eren agricultors i que estaven sotmesos pels Bahima. Aquesta estructura no és única en aquesta tribu, sinó que per exemple es repeteix entre hutus i tutsis, de manera que els que tenien el poder volen continuar tenint-lo i els que no el tenien estan cansats de tant maltracte.

A més la tribu de Museveni està situada al sud del país, fent frontera amb Rwanda, és per això que la relació entre Rwanda i Uganda ha estat molt estreta, bé més ben dit la relació entre els Bahima ugandesos i els tutsis rwandesos.

Ara bé algú es pot preguntar com és que aquests individus aconsegueixen estar tant temps en el poder, doncs per variis motius, el principal és la corrupció en el qual de mica en mica tots els alts càrrecs si van introduint, aleshores a ningú l'interessa que el president deixi el poder, perquè molts haurien d'afrontar càrrecs amb la justicia, inclús el president i està clar això no interessa a ningú.

Aleshores quan es celebren les eleccions hi han fraus electorals massius. Per exemple m'explicava en Claudius que en una àrea poc poblada d'on ell prové hi han registrades unes trenta mil persones, doncs en les últimes eleccions van sortir-ne un milió de vots.

L'altre factor a tenir en compte és la corrupció que també hi ha en els partits opositors, moltes vegades la gent s'estima més boig conegut que boig per conèixer.

Quan apareix algun líder que realment pot fer ombra a la gent del poder, aquest ràpidament és eliminat o assassinant-lo com passa a Rwanda o imputant-li falses acusacions, fins al punt de jutjar-lo i condemnar-lo.

Per últim està clar que la comunitat internacional coneix tot això, però l'interessa perquè molts d'aquests governants són titelles de les grans potències.

Per tant en les properes eleccions d'Uganda al 2011 ja se sap qui guanyarà, a les properes eleccions de Rwanda aquest agost del 2010 ja se sap qui guanyarà, així que a vegades la gent s'escarrassa des del nostre país a ajudar a desenvolupar aquests països, però sinó hi ha un canvi polític no hi ha res a fer.

Després d'aquesta lliçó de política que m'ha fet en Santos hem continuat parlant des del cim de la muntanya sobre una mica de cultura africana en general.

Àfrica és una cultura de cultures. És a dir el sentiment que tenen molts africans de l`Âfrica sud-sahariana és el d'unió. La procedència d'aquesta fraternitat entre pobles africans prové dels seus avantpassats, ja que la majoria de d'africans generacions enrere provenen del mateix poble, els Bantu. És per això que hi ha aquest sentiment d'unió, perquè comparteixen avantpassats comuns.

A Àfrica en general els avanpassats són molt importants en la vida dels vius. Moltes vegades segons en Santos, els vius viuen més pensant en el passat que no en el futur. El temps no és tan conceptual com el nostre, sinó que és més difús. Ells daten el passat segons els esdeveniments importants que els hi hagi pogut succeir, no per l'any o pel mes, sinó per si quan va neixer la seva filla, o per quan va morir el seu pare. El temps està mirant al passat, suposo que per nosaltres és difícil entendre aquesta visió.

Els seus avantpassats són el seu punt d'unió amb la resta d'éssers vius, els avantpassats són respectats, venerats, conviuen entre nosaltres fent d'intermediaris entre Déu i els vius. Per tant si fas content als teus avantpassats, és una manera de fer que Déu estigui contents.

No entenen i es posen a riure quan els comentes que els nostres morts estan enterrats en murs de ciment verticals, no entenen que no estiguin enterrats al terra, ja que és la terra que ells ens han deixat i la terra que ens dóna de menjar i que per tant tots formem part.

És una cultura on les relacions humanes són molt importants, la família, els veïns, el clan, la tribu. La seva manera d'entendre la vida és compartint-la amb els altres per això no entenen la solitud, poden estar moltes hores sols i inclús viure sols, però no experimenten la solitud, ja que formen part del grup, segurament els costa entendre la nostra societat tan individualista. La mort per ells no és un esdeveniment tan catastròfic com per nosaltres, ja que d'alguna manera continuaran entre els vius, seran recordats pels seus i formaran part de la seva vida. els avantpassats són el lligam entre els vius. Fan d'intermediari amb Déu per això quan estan a missa estan contents, estan més a la vora dels seus i una manera de demostrar-ho és cantant i ballant.

Per altre banda però aquesta manera de pensar, en un món mogut pel pensament occidental fa que els sigui difícil la seva adaptació. Sobretot per la manca de planificació, perquè no es pensa en el futur. És per això que els costa tan estalviar o pensar a tres mesos enllà.

Segons en Santos s'ha de canviar una mica la mentalitat i aprendre a pensar en el futur, deixà de banda els ressentiments del passat, utilitzar el passat per unir i enfortir relacions gràcies als avantpassats i pensar en el futur per planificar i ajudar a les persones a tenir unes millors condicions de vida.

Espero però que pensant en el futur no deixin de pensar en el passat, que és el motor de la seva cultura.

Potser hauríem de compartir futur i passat tots plegats, així uns podrien planificar i els altres no ens sentiríem tan sols o amb tanta por a la mort.