RWANDA LA VERTADERA HISTÒRIA

RWANDA

A Àfrica el poder és molt important, perquè el poder significa poder sobre la vida de les persones, es podria arribar a dir que les persones que tenen el poder poden decidir qui viu i qui no viu. Sé que és una visió extrema però moltes vegades es dóna.

És per això que quan les persones escullen algun candidat perquè els representi no el trien per qui millor pugui portar la regió o el país, sinó per qui millor els pot protegir, per tant solen ser persones de la seva mateixa regió, etnia o clan perquè saben d'aquesta manera que durant el temps que estigui aquella persona al poder ells podran estar tranquils i si estan de sort podran tenir un tracte de favoritisme. És per això que quan el líder del grup demana ajuda a les persones properes a ell o que simplement l'han votat o senzillament hi estan a favor aquests fan una defensa a ultrança del líder perquè saben que si aquest líder perd el poder polític, en pujarà un altre que segurament deixarà de beneficiar-los o inclús els maltractarà per beneficiar-ne d'altres. En les pròximes eleccions del dia nou d'agost, tothom ja sap qui guanyarà, tothom ja sap a qui ha de votar. Segurament hi haurà variis tipus de vots, els de qui li donen suport i que s'han anat posicionant en el govern, que seria el de la minoria tutsi i els de la por, de la majoria hutu, que saben que si l'actual president fos derrocat, el malson de la guerra podria tornar a començar.

Una mica d'història que ens permetrà entendre millor el conflicte hutu-tutsi a Rwanda i Burundi.

Des de l'arribada dels colonitzadors a aquests dos països a finals del s-XIX i a principis del XX que s'ha intentat diferenciar entre hutus-tutsi i twa. Tres ètnies diferents i que segons expliquen alguns historiadors, foren la principal causa de les matances de l'any 1994. Està clar que també influïren altres factors que aniré explicant més endavant, però al final que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions.

Els belgues empesos pel fort corrent antropològic que hi havia a finals del XIX i a principis del XX van catalogar tres tipus d'ètnies a Rwanda i Burundi. El tutsis, com a ètnia dominant i els més alts i forts. Els hutus agricultors i menys fornits que els tutsis i finalment, els twa, els més baixets de tots i que no pintaven res en la societat, ja que vivien al mig de la selva i segons sembla descendents dels pigmeus. No van tenir en compte enfrescats com estaven en aquella època a trobar noves races, que els tutsis degut a la seva situació privilegiada, durant segles havien estat més ben alimentats i això podria haver contribuit a la diferència fisiològica entre hutus i tutsis. .

Per tant el què queda més o menys clar és que els twa si que se'ls podia considerar una ètnia diferent als hutus i tutsis.

Per tant, realment era una diferència ètnica el que hi havia entre hutus i tutsis o potser era més una diferència social?

Durant els segle dinou en l'epoca del colonialisme, els científics europeus surten a recórrer el món descobrint nous paratges, noves especies animals i nous pobles. Empesos per la mentalitat científica imperant en l'època, el primer que fan es detallar les diferencies i les característiques físiques i culturals per tal de classificar aquests nous grups humans. Moltes d'aquestes classificacions han arribat fins els nostres dies i en molts casos no s'han tingut en compte possibles errades de catalogació d'aquests pobles.

La definició d'ètnia diu: Una ètnia o grup ètnic és un grup de persones que s'identifiquen entre elles a partir d'uns lligams que els distingeixen d'altres grups.. Aquests lligams poden basar-se en tret racials, culturals, lingüístics o religiosos.que poden ser d'un caire més o menys porós.

Per tant si comparem els hutus i els tutsis no podem dir ni molt menys que pertanyin a dues etnies diferents ja que parlen la mateixa llengua (kinyarwanda o burundès), pertanyen a les mateixes religions, tenen les mateixes tradicions i tot i que els belgues asseguraven que uns eren més alts que els altres i amb la pell més clara, en l'actualitat això no és tan evident. Ja que la mescla ha estat constant al llarg dels anys.

Segons un amic Rwandès que ha fet un estudi antropològic sobre el seu poble. Ell considera que el seu poble està format per una única ètnia i en l'actualitat inclou també els twa.

Més que una diferència ètnica el que hi havia a Rwanda i Burundi ja abans de l'arribada dels colonitzadors era una diferència social.

Hi havia un grup dominant i minoritari, els tutsi. Els reis eren tutsi i tota l'aristocràcia i gent influent de la cort també. Ells eren els únics que rebien algun tipus d'educació i també els que estaven més ben alimentats (això podria explicar la seva major altura i fortalesa) eren els que posseïen els ramats de vaques per tant tenien un status superior als hutus.

Aquests eren els seus vassalls, eren agricultors que no tenien terres pròpies i que havien de pagar el delme als seus senyors perquè els deixessin treballar la terra.

Al llarg dels segles la diferències socials entre els dos grups es perpetuaren i per tant en les seves tradicions, com cançons, contes, llegendes es parlava dels hutus i tutsis com a pobles diferents, els uns per mostrar la seva classe superior i els altres per parlar en contra dels tutsi.

Evidentment els clans tutsis que estaven al poder volien mantenir o augmentar les distancies entre hutus i tutsis.

Els hutus durant segles van haver de donar vassallatge a la classe dominant els tutsi, però els dos tenen la mateixa cultura, llengua, tradicions.

Els twa en aquella epoca si que se'ls podia considerar una ètnica diferents, ja que tenien diferents tradicions i vivien bastant al marge d'aquesta societat, tot i que estaven en el esglao més baix de la societat i eren menyspreats tan pels hutus com pels tutsis.

Per tant quan primer van arribar els alemanys i posteriorment els belgues, es trobaren aquesta diferencia de classes que els colonitzadors convertiren en diferència ètnica. No fou una errada sinó que el mateix poble rwandès al llarg dels anys havia alimentat aquestes diferències fins a tal punt de creure-se-les.

Aleshores els colonitzadors no canviaren massa coses, tractaven amb els qui manaven que eren els tutsis i els hutus en quedaven al marge com sempre havien quedat, Per altre banda els twa continuaven pel seu camí continuant sent pràcticament els dalits de rwanda o Burundi.

Els tutsis eren els que tenien el bestiar i els hutus qui cultivaven la terra. Es creu però que en alguns casos, els hutus podien passar a ser tutsis. Sobretot per actes de valentia en defensa del rei. Aleshores canviaven d'estatus per decret reial. El fet de tenir bestiar no era suficient per poder ser tutsi, ja que alguns hutus també en tenien. L'únic que tenia poder per canviar les classes era el rei. quan el rei donava e seu beneplàcit un hutu es podia convertir en tutsi.

El govern belga després de la primera guerra mundial s'encarregà de governà l'àrea dels grans llacs, Rwanda, Burundi i el Congo.

Per poder-ho fer necessitaven la cooperació de l'aristocràcia tutsi per poder recaptar impostos i per poder controlar el país. Els tutsi ja els anava bé perquè eren ells qui continuaven manant amb la protecció de l'exercit belga.

El 1935 el govern belga creà el carnet de l'etnicitat, on hi posava si eren hutus, tutsis o twa. Tot i que moltes vegades s'han considerat que són físicament diferents els belgues eren incapaços de distingir-los pels trets físics, així que utilitzaren el nombre de vaques que tenien les famílies per diferenciar-los en hutus i tutsis.

Durant tot el temps que durà el colonialisme les diferencies socials continuaren augmentant, ja que l'educació era únicament pels tutsis i els hutus i twa en quedaven totalment al marge.

El govern belga però deixà que la part del nord-oest de Rwanda fos governada pels hutus com ja feia anys que passava, ja que els clans d'aquella zona no reconeixien els reis tutsis que hi hagué al llarg dels anys.

A mesura que s'aproximaven els anys 50 un sentiment anticolonialista va créixer a tot Africa, El rei i l'aristocràcia tutsi, exigiren als belgues la independència de Rwanda i Burundi, a canvi d'acabar amb la servitud que els hutus tenien vers ells durant molts anys. Durant la decada dels 50 un moviment socialista que reivindicava la igualtat per tots els africans, feu obrir els ulls als hutus que havien començat a ser educats per missioners catòlics, veient el maltracte que aquesta ètnia rebia. Aquesta minoria amb educació i amb el suport de part de l'església, sobretot pel bisbe suís André Perraudin, es revoltaren contra el moviment monàrquic tutsi que hi havia aleshores. Finalment els hutus feren fora a tots el tutsis monàrquics que es refugiaren en la veïna Uganda, i als països del voltant, juntament amb el rei (el mwama), esperant l'oportunitat de reconquerir el país.

Hagueren d'esperar més de tres dècades perquè això succeís. Ja que no fou fins el tràgic 1994.

Rwanda i Burundi aconseguiren la independència a principis dels 60 que fou quan es feren les primeres eleccions “democràtiques”. A partir d'aquest moment els dos països bessons comencen a caminar separats, Ja que en les eleccions democràtiques a Rwanda guanyen els hutus y aboleixen la monarquia, en canvi a Burundi guanyen els monàrquics moderats tutsi, tot i que a burundi al cap d'un any el president és assassinat i pren el govern altre vegada els tutsis més radicals.

Tots aquests canvis venen acompanyats de milers de víctimes tant hutus com tutsis, de manera que el ressentiment que ja hi havia entre ells continua alimentant-se.

HISTORIA RWANDA A PARTIR DELS 60

A partir d'aquí comença la història més controvertida de Rwanda. Primer governa Gregorire Kayibanda des del 1962 fins el 1973, el poble l'havia elegit a ell com a primer president de Rwanda cosa normal ja que el 90% de la població a és hutu.

El 1973 però Juvenal Habyarimana féu un cop d'estat, descontent de com s'estava portant el país. Aquest nou president hutu i del nord-oest de Rwanda governà fins el 1994 Rwanda.

Els primers anys foren de prosperitat econòmica degut a les exportacions de cafè i tè, però els anys 80 els preus d'aquestes matèries primes baixaren i el país se'n ressentí. Durant tot aquest temps que no hi hagué conflictes socials, la gent del país havia pràcticament oblidat la distinció ètnica que hi havia abans dels anys 60, els joves nascuts a finals dels 60 i a principis dels 70 no s'havien pràcticament que volia dir ser hutu o tutsi o fins i tot twa.

A més durant anys els països dels grans llacs s'havien apropat molt al govern francès.

Els que però no havien oblidat mai la seva procedència eren els tutsis aristòcrates i monàrquics que emigraren durant la revolta del 1959, aquests estaven esperant el seu moment, per apoderar-se altre vegada del poder.

La crisi dels anys 80 es notà especialment a Rwanda, ja que els seus principals productes d'exportació, el te i el cafè havien disminuït molt el seu preu. A més l'augment de la població era espectacular, en l'actualtat és el país amb la densitat de població més alta d'Àfrica. Fet que agreujava encara més la situació dels camperols i la gent del món rural en general. Per tant l'ambient en el país no era massa bo i això provocà distanciaments entre diferents membres del govern, el president Juvenal Habyarimana ja no tenia el suport que rebia anteriorment. Els tutsis estaven veient que el seu moment s'estava aproximant.

Els tutsis durant més de 30 anys entre altre països s'havien refugiat a Uganda, i s'havien convertit en experts militars, ajudant a l'actual president de Uganda a conquerir el poder amb un cop d'Estat, amb la inestimble ajuda dels Estats Units que d'una manera o altre volien una part del pastís Africà.

HISTÒRIA DE RWANDA A PARTIR DELS ANYS 90, LA VERITAT DEL GENOCIDI

Un cop Museveni aconseguí el poder d'Uganda els EUA i La gran Bretanya van veure l'oportunitat d'incrementar la seva presència a Africa, conquerint els estats francòfons i començar a plantar la mala llavor per llavors arribar-se fins el Zaire, l'actual Congo.

Els tutsis de Uganda tenien el suport de les grans potencies, a més la debilitat del govern de Juvenal Habyarimana augmentava, així que començaren a preparar la guerra per arribar a Kigali i reconquerir el seu país.

Es formà el grup rebel FPR, Front patriòtic Rwandès, on tutsis preparats per la guerra, alguns d'ells als EUA, com l'actual president de Rwanda Paul Kagame estaven decidits a fer el què fés falta per conquerir Rwanda.

El 1990 s'inicià la guerra cívil al nord de Rwanda on tropes molt ben preparades del FPR s'enfrontaven a un exèrcit molt dèbil rwandès que sort en tenia del suport del govern francès per contenir les esbranzides del FPR.

Des del 1990 fins el 1994 la guerra es cobrà milers de morts al nord de Rwanda, sobretot cívils. El FPR era implacable, sàdic i cruel amb les seves víctimes, això féu que moltes de les persones que fugien d'aquesta enorme crueltat arribessin a la capital buscant refugi, aquests explicaven el què estava succeint al nord amb els seus familiars i fills quan el FPR entrava en alguna població. (Violacions massives, tortures, es veu que una de les pràctiques més comuns era obrir els homes en canal i lligar-los vius en un arbre amb els seus propis budells, els deixaven allà fins que morien) Això féu augmentà la por del poble hutu. La por va fer que es radicalitzessin algunes faccions dels hutus, veient que si arribaven els tutsis al poder les represàlies podrien ser sanguinàries envers ells. A més si això si afegeix que el 1993 els militars tutsis del veí Burundi van sufocar una revolta hutu, causant milers de morts, la por i el temor a represàlies eren un fet real.

EL GENOCIDI DEL 1994 PER LES DUES BANDES

El FPR, el grup rebel tutsi que des de Uganda estava atacant Rwanda i que estava comandat per l'actual president del país Paul Kagame, s'estava acostant a la ciutat i havia creat durant tots aquests anys una xarxa d'infiltrats molt important dins del país. Emparats pels EUA, la Gran Bretanya era una oportunitat única per prendre el control de la regió als francesos. Tot estava estudiat i premeditat. El FPR durant aquests quatre anys havia estat preparant el terreny i provocat el terror i la por en els hutus.

El 6 d'abril del 1994 el president rwandès Juvenal Habyarimana i el president burundès Cyprien Ntaryamira els dos hutus, foren assassinats quan el seu avió aterrava a l'aeroport de Kigali. Aquest fou el detonant del genocidi a Rwanda i del gran engany.

Després de l'assassinat del president fou el FPR qui donà el primer cop matant a 200 cívils prop de la capital, els supervivents es refugiaren a Kigali explicant amb terror tot el què havia passat. A partir d'aquí l'histèria, la por, el terror, l'odi es desfermà en aquell petit país i els hutus encapçalats per la branca més extremista anomenada els interhamwe començaren aniquilar a tutsis i hutus que ells creien pro-FPR. Hi hagueren més de 800.000 morts segons algunes fonts.

El curiós del cas i això fa pensar amb la premeditació de tot, és que el grup rebel del FPR arribà a la capital ruandesa, com per art de màgia, la qual cosa fa suposar a membres de l'exercit de les nacions unides els deixaren passar pel corredor de seguretat que s'havia creat durant els anys de guerra civil.

Però la història no ha estat massa justa i ha estat manipulada pel govern tutsi que hi ha des d'aleshores amb la complicitat de la comunitat internacional, USA, gran Bretanya, UN...

Primer feren creure que al president Habyarimana l'havien matat els propi hutus, quan ara s'està demostrant que fou el FPR, comandat per l'actual president Paul Kagame qui ho va fer, de fet variis generals francesos han explicat que les reaccions dels hutus suposadament radicals no eren les d'uns assassins amb premeditació,segons comandants francesos a la zona, no van notar en cap moment que els hutus es preparassin per la massacre tutsi, tal i com alguns analistes ens han volgut fer creure. A més diverses fonts havien informat als soldats francesos, que el FPR s'havia anat infiltrant al govern al llarg dels darrers anys i que sabien que tenien un arsenal de míssils a la capital. En l'actualitat la justicia francesa està investigant l'autoria de l'atemptat i variïs dirigents del FPR han estat inculpats. El president Kagame de moment no pot ser inculpat com a criminal de guerra per la seva immunitat com a cap d'Estat a Rwanda.

També ens han fet creure que el genocidi havia estat pensat i premeditat, però estudiosos del tema com en Juan Carrero, nomenat com a premi nobel de la Pau, creu que la reacció del poble hutu va ser en cadena i espontània, generada per els anys de submissió dels hutus front la minoria tutsi durant tants segles i sobretot pel terror que els tutsis havien creat en els ultims anys sobretot a la zona nord de Rwanda. L'odi, la venjança i la supervivència foren els principal motor d'aquests bàrbars assassins per cometre la massacre de tutsis.

A més comandants de l'exercit francès han declarat que l'exèrcit rwandès pràcticament no utilitzà les seves armes per aniquilar a ningú, sinó que era el poble en estat de xoc que utilitzant el que tenia més a mà com els “machetes”, pals etc.. eren qui perpetraven els assassinats.

El genocidi del poble tutsi, durà uns 100 dies, però la comunitat internacional no reaccionà, els únics que estaven a la zona eren els francesos i estaven desbordats per la situació. A més s'ha sabut que pocs mesos abans els cascos blaus van abandonar la zona, per exprés desig dels EUA. també s'ha sabut que quan l'antic president de la ONU, l'egipci Boutros Ghali va culpabilitzar a les grans potencies i en concret als EUA d'apatia enfront del conflicte, aquest fou cessat per exprés desig del president dels EUA i colocaren en Kofi Anan, casat amb la filla del mecenes de Bildeberg, creador del famós grup de Bilderberg, la qual cosa els permeté operà amb més impunitat en la zona dels grans llacs.

Es creu que durant aquells dies morí quasi el 20% del total de la població.

Però el més greu encara no havia arribat

LA NETEJA QUE HA ANAT FENT EL FPR I QUE NINGÚ EXPLICA

El genocidi en l'actualitat només fa referència als tutsis assassinats pels "hutus" durant els 100 dies del fatídic 1994. Però ja abans de l'any 1994 els dirigents del FPR al crear la guerra civil començaren la neteja al nord-est de Rwanda. Allí és on començaren els atacs i per tant els hutus marxaren dels seus territoris, permeten d'aquesta manera l'entrada dels tutsis provinents d'Uganda que ocuparen les seves terres.

Durant els anys de guerra civil la matança de hutus i tutsis per part del FPR fou molt gran. A més a partir de la guerra, l'FPR va començar a cobrar un impost als rwandesos. Podríem dir-ne un impost revolucionari. Fou una manera per etiquetar els seus partidaris i els seus detractors en el futur. En l'actualitat els empresaris o la gent que vol prosperar i no vol tenir problemes i paguen el que ara podriem dir la militancia al FPR.

Així a mesura que anaven conquerint terreny mataven a hutus que no pagaven l'impost i a tutsis que tampoc el pagaven. Evidentment que la gran majoria d'hutus era pro-governamental i no pagaven l'impost i els tutsis eren més pro-FPR, però amb això sembla il·lògic parlar d'una lluita interètnica.

A partir del 1994 quan el FPR féu l'ofensiva final, ajudat per forces internacionals, per aconseguir el poder. La massacre continuà però d'una forma més brutal i maquiavèlica. Entraren sobretot per l'est, on la neteja fou absoluta, matances i fugides massives de hutus.

Aleshores els tutsis provinents d'Uganda s'apoderaren de les terres d'aquests i és per això que en l'actualitat la part est de Rwanda és la zona més pro-governamental.

Després del 1994 començà la neteja del nord i est, feu dels partidaris de l'antic president Habyarimana. Els assassinats d'hutus continuaven. Els informants del FPR que coneixien els cabdills i la gent més ben preparada, foren qui assenyalaven qui havia de morir. El FPR no volia que es presentés la possibilitat que sorgís algun ideoleg que els pogués portar problemes. Solució matar a tots els intel·lectuals, alcaldes, líders, estudiants universitaris i si feia falta als seus familiars.

Els informadors del FPR algunes vegades eren hutus, que havien estat comprats per el FPR a canvi d'una bona posició en el futur. Altre vegada lluita interètnica?

Un cop havien eliminat a tots els possibles contrincants del nord, els anys posteriors es dedicaren a eliminar centenars de milers de hutus que s'havien refugiat al Zaire i alguna vegada amb la complicitat de les nacions unides. L'excusa era que estaven perseguint els autors del genocidi.

En l'actualitat estant fent una eliminació més selectiva. Eliminen evidentment tots aquells que gosen alçar la veu contra el règim i aquells que en un futur creuen que ho podrien fer. Sempre aquests són els informadors qui se n'encarreguen de donar el "xivatasso", ara bé moltes vegades aquest "xivatasso" és inventat senzillament perquè a algú l'interessa que aquella persona desaparegui. Com ho fan doncs ara per fer desapareixer a algú, doncs mitjançant els tribunals populars anomenats GACACA que són imposats pel règim i moltes vegades fins que no donen la sentència que més convé no s'accepta el dissolució del tribunal popular. De cara a l'exterior aquest sistema és molt bonic, ja que és com dir que el poble soluciona els problemes interns sense l'intervenció de jutges partidistes, s'està utilitzant un sistema tradicional, és com dir que la roba bruta es neteja a casa i ningú n'ha de fer res.

Però el què realment passa és que aquests tribunals populars moltes vegades estan designats per una persona segurament propera al règim i que per tant escull a qui més li convé i també s'han donat casos que les persones que formaven el GACACA han estat pressionades i en alguns casos assassinades, per tant la seva decisió final moltes vegades no deu ser la més justa.

De tant en tant per la carretera es veuen unes tendes vermelles. M'han explicat que és on els que quan són jutjats s'autoculpabilitzen de ser genociadires, els posen allà durant dos anys de treballs forçats. Els que no diuen el què el govern vol sentir, o els tanquen perpetuament a la presó o bé són eliminats. Ningú parla dels milers de morts que hi ha hagut a les presons acusats falsament de ser genocidaires.

DEL GENOCIDI A L'ACTUALITAT, MÉS DE 8 MILIONS DE MORTS!

Els culpables o els principals instigadors d'aquell genocidi han de ser jutjats i complir la condemna que se'ls apliqui. Siguin hutus o tutsis.

Ara bé el problema més greu és que des del principi s'està criminalitzant únicament a un bàndol, els hutus, que se'ls acusa de genocidi,és per això que són perseguits, torturats i aniquilats des de llavors. Es creu que han estat assassinats més de 3 milions de hutus rwandesos des d'aleshores, i més de 5 milions de cívils congolesos, molts d'ells hutus al Congo.

Perquè a partir de la finalització de la guerra els EUA i UK han posat com a exemple l'assassí i actual president de Rwanda Paul kagame com a model de president i model de Pau.

Els EUA, la gran Bretanya i la ONU han estat còmplices de la massacre feta l'any 1994 on van morir 800 000 persones la majoria tutsi a mans dels hutus, perquè van ajudar a planejar el cop al comandant aleshores Paul Kagame, que per cert va rebre entrenament militar a Virgínia els EUA. Però el més increïble és que durant aquests darrers 15 anys no han fet res per evitar els més de 8 milions de morts, la majoria d'elles infligides pels militars rwandesos o diferents grups rebels financiats pels rwandesos tutsis que hi ha el poder i com no pels EUA.

tot per obtenir el control de la zona i així poder-se aprofitar dels recursos que el Congo els oferia.

Els EUA aprofitaren les ganes de venjança dels tutsis i d'expansió del president Ugandès Museveni per fer un neocolonialisme i poder arribar de la manera que fos al Zaire, l'actual Congo. És per això que donaren suport a l'actual president d'Uganda, Museveni per derrocar al president Mobote, és per això que donaren suport als tutsis d'Uganda, per derrocar al regim hutu apoiat pels francesos, els era igual si es perdien uns quants milers de vida. L'important per ells era poder arribar als recursos que els oferia el Zaire.

Un ex-ministre del règim de Mobutu al Zaire explica en el seu llibre les pressions que rebien per part dels EUA, perquè Mobutu deixés el poder, Un Mobutu aliat amb el president Rwandès Habyarimana. Un fou assassinat i l'altre fou obligat a deixar el poder abans de què també el matessin. Suposoque ja no tenien en compte els serveis prestats als EUA durant els anys de la guerra freda, ja que fou un anti-comunista i per tant un pro-americà.

Després del genocidi els tutsis continuaren perseguint als hutus que havien fugit desparvorits per por a les represalies. Segurament entre els cívils que desfilaven cap enlloc hi havia criminals, però això era utilitzat pel govern de Kagame, per aniquilar a tothom. Més tard fins i tot s'ha sabut que ACNUR havia facilitat dades de la localització dels refugiats. Aleshores els cruels perseguidors arribaven i no distingien entre genocides o cívils.

Aleshores amb l'excusa de perseguir els genocides s'anaren infiltrant impunement dins el territori del Zaire, juntament amb les tropes del govern d'Uganda d'aquesta manera Rwanda i Uganda s anaven expansionant que és el què havien pretès des del principi i d'aquesta manera el domini de la regió seria dels hima d'Uganda i els tutsi de Rwanda. D'aquesta manera el govern americà i el de UK tenien les portes obertes per poder explotar impunement a través d'algunes de les seves empreses mineres els recursos minerals de la zona. Com succeeix actualment amb l'American Mineral Fields, Eurocan Consolidated Ventures empresa sueca amb una alta participació americana, Barrick Gold. totes aquestes empreses tenen contractes d'explotació firmats. S'havien assegurat com a molts altres llocs del món amb la possibilitat d'explotació o més ben dit d'expoliació dels recursos naturals del país, en aquest cas no era petroli, però si altres minerals iguals o més valuosos per la tecnologia actual. com el Coltan, zinc, Cobalt, coure a més està clar de la importància geoestratègica de la zona.

Ara França a través del seu president Sarkozy vol reconstituir novament les relacions amb Rwanda. És segurament per això que quan en Sarkozy va visitar Rwanda l'abril, de seguida es van produir parell de detencions de suposats genocides hutus exiliats a França. a més és curiós que aquesta noticia s'anuncii a “bombo i platillo” per molts mitjans de comunicació francesos com le Monde. França que feia més de 14 anys que havia trencat relacions amb Rwanda, aquesta primavera s'hi van tornar apropar, segurament no volen despreciar les sobres del pastís.

DIAMANTS

Rwanda tenia un percentatge molt baix d'exportacions de diamanats quasi nul, però des de que van entrar al territori del Congo a partir de l'any 1996, les exportacions d'aquesta pedra preciosa es van multiplicar exponencialment arribant a ser de 10 tones. Aquests diamants eren transportats cap a Israel, i d'Israel, cap a Belgica i sobretot a Londres, des d'on són distribuits arreu del món. Però no només els diamants per exemple el coltan que únicament es troba al Congo doncs el govern Rwandès obté un benefici de 250 mil milions de dolars l'any. Quan en el seu territori no n'hi ha!!!

Diuen que la nova Kigali, una ciutat neta i amb expansió, s'està construint gràcies als diners provinents del Congo. És força impressionant veure en un país pobre com Rwanda, la seva capital tingui tantes zones residencials.

Passejant per la ciutat un s'adona que s'hi han invertit molts diners i que el creixement físic i econòmic de la ciutat és desproporcionat en comparació al creixement de les àrees rurals del país.