COM VIU LA GENT DE BUSOGA

Com us deia, és un zona molt rural, on la gran majoria de families no tenen electricitat. Aleshores el mitjà de comunicació més utilitzat és la radio. Caminant pels camins vas veient que la gent penja els aparell de radio a la finestra de davant i mentre va fent la feina van escoltant la radio. Fins i tot alguns se l'emporten als camps on treballen o la tenen engegada mentre van amb. bicicleta A part de les cames, la bicicleta és el mitjà de transport que s'utilitza més, això si, s'ho agafen amb molta calma i les bicicletes que tenen com us podeu imaginar no són com les nostres amb canvis de marxa, això si són molt resistents. Ho han de ser-ho perquè l'utilitzen molt per transportar aigua, canyes o el què faci falta.

Al no sentir cap mena d'inseguretat m'atreveixo endinsar-me pels caminets, a més sempre et trobes algú que en cas de necessitat et pot indicar com tornar al lloc original.

Com a Musungu que sóc (és a dir blanc europeu) quan passa per davant d'una casa, els nens que sempre hi ha els més petits s'espanten i fins i tots es posen a plorar i els més grans després de fer-los una salutació amigable s'apropen.

Quan saludo amb el JAMBO (hola que tal) la gent somriu i em retornen la salutació i fins i tot algunes dones grans, aquí les anomenen MAMAS, em demanen que m'apropi per saludar-me amb un gran somriure, ah, i si veuen la càmera, llavors pla, tots volen que els faci una foto, el difícil sobretot amb la gent gran es fer-los entendre que no els puc donar la foto, que la càmera és digital. Les salutacions entre els homes és donar-se la ma, però no d'una manera viril, sense haver de demostrar res, fins i tot a vegades més que apretar el que es fa és acariciar el palmell de la mà, llavors es fa un petit gir perquè els polzes xoquin entre ells, com si fóssim col·legues i per acabar es torna a donar la mà de la forma tradicional, sempre d'una manera molt dolça m'atreviria dir. Ara bé acostumats a treballar amb les mans la majoria dels palmells dels homes i algunes dones són durs com roques.

Pel camí no s'ha conservat massa el bosc original, tot i que hi ha arbres, gran part s'ha transformat en camps de cultiu. Un cultiu del qual hauríem d'aprendre'n una mica, sobretot ara que tots som tan ecologistes.

La terra és vermella i fèrtil. En el mateix camp de cultiu hi ha vàries plantes de diferents espècies, per exemple, blat de moro i cafè, o plataners amb sèsam. Després quan han recollit els fruits, les parts no aprofitables, les tallen i les deixen al terra perquè es podreixin o bé com a molt les cremen, per tant adobs totalment naturals.

A més de les espècies que ja he mencionat, també cultiven, tè, cassava(manioca), patates dolces, irish potatoes(que són com les nostres), mongetes, pèsols, algun tomàquet, sorgam que és com una mena de cereal, igual que el millet(amb anglès), també tenen plantes que fan pebre i altres plantes que no recordo el nom perquè no en tenim cap equivalent. Llavors també tenen molts arbres fruiters, mango, alvocat diferents tipus de plàtans, maracujà, papaia, pinyes(que és una planta).

Com veieu tenen de tot i més, per això no és un lloc que la fam sigui un problema, això explica també que tinguin unes dents blanques com la neu. Com avantatge també tenen que el clima és fantàstic, ja que mai fa molta calor ni fred, sempre poden anar amb uns pantalons i un tros de samarreta i quasi tots els nens i nenes van sense sabates. Fan tres àpats que depèn molt de l'estació de l'any que estiguin, ja que per exemple ara que han recollit el blat de moro, mengen una mena de porridge, i la cassava que quasi no falta mai a “taula”.

Passejant amb gent d'aquí m'he meravellat de la seva sapiencia vegetal, tots es coneixen les plantes i els arbres a més de la seva utilitat si són medicinals per exemple, fins i tot els més joves. Ara bé també potser il·lús de mi que m'estiguessin enganyant, però no crec que sigui el cas.

La societat és masclista i les dones com a la gran majoria de llocs del món són els pilars de la societat, multiplicant-se per deu per poder arribar a tot arreu. Mentre alguns homes van fent al camp, puc certificar que molts d'altres no, ja que quan creuava algun poble, les ombres dels grans arbres estaven plenes d'homes assentats jugant a un joc de taula, parlant o bé contemplant com un musungu els deia Jambo, llavors ells amb un somriure ampli alçaven la mà per tornar-me la salutació.

La gran majoria de cases estan construides amb maons de fang que han estat cuits en petites bòbiles que algunes cases tenen a fora del jardí. Tot i que encara algunes conserven la forma tradicional, que és la imatge de la circular cabana africana que tant ens han ensenyat les pel·lícules. Ara per això en aquesta zona rarament és utilitzada pels vilatants, més aviat és on guarden el bestiar o fins i tot alguns hi tenen la cuina.

Els que estan de sort tenen una mica de bestiar que els ajuda a complementar la seva alimentació, gallines i cabres són el què abunda més, els que tenen una mica més de diners tenen una o dues vaques.

Quan la nit és estrellada és bonic sortir fora al jardí i segur que pots escoltar algun tipus de tambor que de lluny propaga el seu so per tot el poble. La música i més que res el ritme és una cosa que porten a dins, ja que només sentir el so del tambor els seus cossos es comencen a balancejar suaument i quan ja posen música d'algun hit ugandès aleshores totes les noies comencen a moure´s amb uns cops de maluc que et deixen desnucat.

Les tres religions principals en aquesta regió, són la protestant, primer, i llavors ja hi ha la catòlica i la musulmana més o menys per igual. Tot i que almenys els catòlics no els veig molt posats en el tema. Una de les tradicions que es conserva tot i estar teòricament prohibida és la poligamia. La gent no es casa, sinó s'ajunten i munten la seva família, aleshores l'home moltes vegades s'ajunta amb una altra dona o més de dues fins i tot i té fills amb vàries dones, si a més afegim que moltes dones tenen fills de ben joves, no és d'estranyar que hi hagi famílies de més de 9 germans amb vàries mares, ja sigui per la poligàmia o perquè el pare ha canviat de dona vàries vegades. Si s'ajunten no hi ha res registrat, per tant tot està emparaulat. Ara bé hi ha certes parelles que quan són grans es casen per l'església catòlica, aleshores es distingeixen quan van a missa, perquè porten el seu vestit tradicional anomenat Gomesi d'un color determinat. Els Gomesi són vestits d'un sol color amb una mena d'ombreres punxegudes en direcció vertical. Aleshores si el vestit és de color groc indica que aquella dona no està casada per l'església i si en canvi entra a l'església de color blanc és que la dona està casada per ritus eclesiàstic.

Ara bé el que més m'agrada és quan estan cantant fan una mena de crit molt semblant al que fan altres pobles com els berbers, o els etiops també, una mena de crit que indica alegria i la veritat és que quan canten el fan molt sovint.

La veritat és que una de les coses que m'estic fixant és amb la gran diferència de sons que tenim. Caminant només fas que mirar enlaire entre els arbres per veure quina mena d'ocell fa aquella mena de cant, o el so dels llangardaixos a la nit, o els dels grills o cigales que són constants, els dels tambors també s'escolten generalment de lluny, el de les ràdios ja més conegut, els dels nens de les escoles cridant quan juguen, el so d'algú que estar tallant un arbre o el d'algú tallant canya de sucre o les plantes de blat de moro, o el de les passes d'algú que s'acosta caminant o el so inquietant d'algun animal que s'està movent entre els matolls per sortir-ne finalment una gallina atemorida, el so metàl·lic de les bombes d'aigua on els nens i nenes esperen pacientment el seu torn i també el de la pluja que cau de manera violenta i ràpida sobre els sostres fets de llautó.

Suposo que m'he fixat una mica més en el sentit de l'oïda perquè quan vas sol pels camins aguditzes més tots els sentits per obtenir la màxima informació possible, sobretot quan el lloc t'és tan desconegut. El viatjar et pot ajudar a entrenar l'atenció i l'observació. També et pot ajudar a desenterenyinar sensacions oblidades en el teu subconscient.