La ciutat de Gisenyi està a l'extrem nord del llac Kivu, i fa frontera amb la ciutat de Goma la qual pertany al Congo. Segurament una de les fronteres amb més contraband legal del món. Dic legal perquè és el propi govern de Rwanda que el fa.
Per aquesta frontera passen tots els minerals que Rwanda al llarg dels últims anys ha anat robant al Congo.
La meva intenció era creuar la frontera i estar-me un dia a Goma, coneguda també durant la guerra com la ciutat on es refugiaren centenars de milers de persones.
Quan he arribat a la frontera de seguida s'han estroncat els meus plans. Perquè una parella d'anglesos m'han dit que si no tenia el visat del Congo que no podia entrar, que van canviar les normes la setmana passada.
Aleshores m'he quedat una bona estona, observant l'entrada i sortida de la gent a través de la frontera. Llavors com no, se m'ha acostat un noi i hem començat a parlar. Em deia que Goma, ara és més segura que fa un temps, ja que està més controlada per l'exèrcit del Govern. És un lloc on pots trobar molts minerals com diamants o el Coltan a partir dels quals hi ha molta gent que s'està fent rica, també m'ha comentat que està ple de ONGs i és per això que moltes necessiten del servei del seu taxi.
Pel camí de tornada m'he trobat un noi que oferia altres tipus de servei, tot rient em deia que necessitava diners i que a canvi em faria un home nou. Molt amablement he declinat el seu oferiment.
Des de la platja, es pot veure la planta d'extracció de metà que hi ha al llac, el què em crida l'atenció és que no es veuen pescadors i al mercat com a molt es veuen uns peixets molt petits i no en massa quantitat.
A part de la platja, és un poble com molts d'altres, un parell o tres de carrers polsegosos al voltant del mercat i de l'estació d'autobusos i para de contar. El què m'ha cridat força l'atenció és la mesquita força gran que hi ha que m'ha fet fixar amb la gran comunitat musulmana que hi ha a al poble.
A la tarda he anat a veure en Josep Cabayol, la bona persona que vaig trobar la setmana passada. Realment aquest és un Sant, per la generositat que té vers els altres i per la paciència que té amb tothom que li demana ajut. A la seva edat uns 74 anys viu en una casa sense electricitat ni aigua corrent, sol i content. A més en els darrers anys ha aconseguit construir 4500 cases pels veïns de la parròquia, els quals vivien en cabanes. Unes casetes que li valen uns 350 Euros. Em deia però que encara n'hi queden 700 per construir ja que hi ha 700 families que viuen en cabanes, el problema que tenen aquestes families és que l'estat els va donar de plaç fins aquest mes de juliol, per derruir les cabanes i construir les casetes de fang i teulada de zinc, per tant en qualsevol moment les families poden ser desnonades i quedar-se sense casa. Com ja us vaig dir aquest lloc del nord, és on els turistes venen per veure els goriles i la imatge de cara a l'exterior és molt important aleshores el fet que hi hagin cabanes en un lloc turístic dóna molt mala imatge al país. És per això que l'home està buscant subvencions d'on sigui.
També demostra l'importancia d'en Cabayol en aquesta zona, la quantitat de batejos que fa. La gent es converteix al catolicisme, jo em pregunto, per gràcia divina? O per l'exemple d'en Cabayol? A l'església hi hagut més de 300 batejos i molts d'ells eren nois i noies grans ja. Com sempre dic, les celebracions són espectaculars, amb cants i balls dins de l'església, és com si estiguessis al teatre veient un espectacle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada