Vaig arribar a 2/4 de la matinada a l'aeroport d'Entebbe a Uganda. Allà em vaig esperar unes tres hores fins que el Father George va arribar i em va portar amb el seu Toyota fins a Jinja, la població on els pares claretians hi tenen un seminari, coneguda sobretot per ser considerada durant molts anys el lloc on neix el Nil.
L'arribada ha estat fulgurant i després de dinar el mateix father George provinent de la India, m'ha portat fins a Kiyunga.
Kiyunga és una petita població rural situada a uns 80 quilòmetres de Jinja, per arribar-hi hem utilitzat uns 20 quilometres de carretera asfaltada i la resta per pista en no massa bon estat. Per tant només arribar ja m'han endinsat cap a l'Uganda interior i més rural, molt diferent a la capital Kampala..
Només arribar ja m'esperaven els tres sacerdots claretians que formen la comunitat de Kiyunga. Tots tres igual que el father George provenen de l'estat indi de Kerala i sembla ser que els claretians indis són els principals coordinadors de les parròquies de la regió.
Després d'assignar-me l'habitació i sense massa temps a situar-me, m'han vingut a buscar per portar-me al gran i verd jardí que tenen davant de la petita església.
Com que els havia dit que m'interessava conèixer com era la vida dels joves d'Uganda, doncs havien organitzat una xerrada amb desenes de joves de les escoles del voltant de la parròquia.
A les 5 de la tarda han començat arribar nois i noies d'entre 15 a 23 anys potser eren un centenar i sense massa preàmbuls i improvisant amb el meu anglès hem començat a intercanviar experiències. Al principi estaven tots molt callats i jo que els anava explicant una mica com era la vida a Catalunya i el què se m'anava acudint. Després de quatre rialles l'ambient ja era més distès i a partir de llavors hi ha hagut un bon intercanvi cultural.
M'han preguntat si a Espanya els matrimonis homosexuals eren permesos, quan els he dit que si, els nois sobretot han fet més d'una ganyota de desaprovació. Cosa força normal a Uganda ja que fa uns mesos va estar a punt de ser aprovada una llei que criminalitzava la homosexualitat fins al punt d'arribar a la pena de mort.
Parlant, parlant, m'he assebentat d'on havia anat a parar. Resulta que estava a Kiyunga i que en aquesta zona es parla el Lusoga, que és la llengua que parlen els Busoga, l'ètnia majoritaria a l'est del riu Nil.
M'han preguntat també sobre el divorci si era normal a Espanya, quan les he respós que si llavors m'han explicat que Uganda també és força normal el divorci. Tot i que és un país força catòlic. La meva sorpresa però ha estat quan m'han explicat que la poligàmia és un fenomen molt normal entre els Busoga, que és una tradició de fa molts anys i que tot i que la religió catòlica ho prohibeix ells continuen amb la poligàmia. A més les noies estan d'acord amb aquesta tradició i em deien que el què volen és un marit que les pugui mantenir. Llavors el marit construeix varies cases on viuen les seves dones i més que posar-se geloses acaben sent molt bones amigues, i s'ajuden mútuament. Ja que algunes vegades l'home desapareix.
Suposo que és per això que quan els explicava que a Catalunya era molt normal tenir un fill com a màxim dos, s'han posat tots a riure, no podien entendre no tenir germans, llavors ha estat quan he preguntat a 6 persones pel nombre de germans , el que menys en tenia nou. El concepte de família ha de ser força diferent al nostre, m'explicaven que no tenen una única mare, que les madrastres o les tietes moltes vegades els fan de mare, igualment els oncles o cosins germans. Fins i tot els veïns eren com de la família.
Per això quan els deia que nosaltres moltes vegades no coneixíem ni els veïns reien per sota el nas amb una clara senyal de incomprensió. Ells viuen en comunitat, compartint i rodejats sempre d'altres persones. Una altra cosa que els ha cridat molt l'atenció és quan els deia l'edat en què les dones i els homes tenim els fills a Catalunya, quan els parlava de 30 en amunt, les noies sobretot reien obertament, mentre picaven de mans. Aquí les dones tenen el primer fill entre els 14 als 18 anys, els 30 anys podríem dir que es consideren vells. Heu de pensar que la seva esperança de vida és de 52 anys mentre que la nostra és de 78 anys em sembla.
La conversa ja es feia de forma distesa, tot i així en cap moment la cosa va pujar de to, al revés sempre es van mostrar molt respectuosos cap a mí i cap els seus companys i tots mostraven molt d'interès en el què deia jo i en el què preguntaven ells. El silenci durant les intervencions només es trencava per alguna rialla d'incredulitat per part dels nois i noies.
M'han preguntat per l'escola i quan els he dit que en una classe hi havia d'entre 25 a 35 alumnes ells de seguida m'han dit que aquí en una classe de l'escola pública hi han un mínim de 100 alumnes. Esperem que el departament d'ensenyament no agafi Uganda per comparar les ratios d'alumnes, ara que està utilitzant tant les tisores.
A més em deien alguns d'ells que per arribar a l'escola havien de caminar 2 hores i que moltes vegades no tenien llibreta per escriure. A més a les escoles de tot el país tant nois com noies estan obligats a rapar-se el cabell pràcticament al zero, és per això que és molt difícil veure noies amb el cabell llarg. La directora d'una de les escoles, em deia que ho fan per higiene, també per comoditat i també per estalviar diners amb xampús i cosmètics pel cabell.
Això si els joves tenen molt clar que els estudis és l'únic que els pot donar una oportunitat de futur i mentre la majoria de noies volen ser o doctores o infermeres, els nois eren més diversos, advocats, pilots d'aviació, enginyers...
Ara bé el que més m'ha cridat l'atenció i fins i tot el principi em creia que ho malentenia, ha esta quan un noi m'ha demanat si a Catalunya es realitzaven sacrificis. El principi em pensava que parlava de l'esperit de sacrifici, però no resulta que parlava de sacrificis humans. Quan jo els he contestat que no, que de cap de les maneres. M'han començat a explicar que a Uganda i més concretament en aquesta zona els sacrificis humans i sobretot de nens, no són una cosa rara. Els adivins, els bruixots moltes vegades recomanen a alguna familia que per aconseguir allò que volen han de sacrificar una persona jove i que fent un ritual amb la seva sang o amb alguna part del cos se'ls concedirà el “desig”.Els nens petits, les noies verges i la gent albina es veu que són els més buscats i que tot i està penat per la llei, de tant en tant encara es practiquen aquest tipus de rituals.
Finalment m'han demanat quan havia de pagar la família de l'home a la família de la dona a Catalunya. Quan els he dit que era gratis, els nois m'han dit que s'aniran a Catalunya a buscar una dona que aquí és massa car. Després de fer una mica de broma, m'han explicat que es paga en diners o bé amb bestiar, i que el preu depèn sobretot de dos factors. El primer és l'estatus de la família de la noia, si els pares tenen estudis i si és una família ben considerada per la resta de la comunitat, si tenen diners. El segon de la virginitat de la noia, un noi em deia que si la noia és verge està clar que el preu és molt més elevat.
(M'han demanat si enterravem els morts en parets i no a terra i s'han posat a riure quan els he dit que si.(
Després de quasi dues hores de conversa i s'estava fent fosc, hem donada per acabada l'intercanvi cultural entre Catalunya i Uganda. Per ser el primer dia a Uganda no em puc queixar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada