La Gacaca és un terme molt utilitzat després de la guerra i són, judicis populars. En principi és el poble mitjançant un tribunal popular qui jutge a diferents persones, la majoria de les quals són acusades d'haver participat en el genocidi del 1994. És com dir que el poble es soluciona els problemes tal i com feien abans, per tant és com recuperar una mica la tradició, és una manera de dir que el govern no pren part en aquest judicis.
Ara bé la realitat és tota una altre cosa. Primer perquè els jutjats no tenen dret a un advocat i són ells mateixos qui s'han de defensar, segona perquè els membres del jurat i el mateix jutge són membres del partit i tercera perquè moltes de les persones acusades són inocents, però algú li interessa que aquella persona vagi a la presó i amb els contactes necessaris és fàcil que aquell inocent sigui empresonat durant anys.
Enveges, odis, ajustament de comptes, la Gacaca( espronuncia Gatxatxa)és utilitzat per tot això més que fer judicis justos als assassins del 1994. La majoria d'acusats són sobretot hutus i algun que altre tutsi que ha despertat l'enveja d'algu.
Aquestes persones acusades tenen totes les de perdre amb un judici com aquest i per exemple un veí d'on estic ara al Sud de Rwanda, va ser acusat de participar en el genocidi, persones que el coneixen saben i m'han assegurat que és un bon home, un doctor que les coses li estaven anant bé. Primer el van advertir dient-li que anaven a per ell, però ell no sentia culpable de res, per això no va marxar, finalment el van anar a buscar i després d'un judici ràpid on ell no es va declarar culpable, l'han acusat a 18 anys de presó.
Molts tot i ser innocents el què fan és admetre la culpa, així la condemna es redueix a uns dos anys. Durant aquests temps treballaran pel govern, és adir faran treballs forçats. És força habitual, veure grups de presoners, vestits amb un mono de color vermellós que vigilats per policies treballen als vorals de les carreteres.
Fins fa dos anys encara existia la pena de mort a Rwanda, ara bé, en l'actualitat passar varies anys a la presó rwandesa és pitjor que la pena de mort. Segons m'han explicat persones que visiten les presons, aquestes estan superpoblades i els presos per aconseguir un espai per dormir han de pagar una taxa, la qual cosa fa que les famílies que volen cuidar dels seus s'hipotequen per poder pagar els diferents impostos que hi ha dins de les presons.
Les families que van a veure els seus a les presons, moltes vegades viuen molt lluny i moltes vegades han de caminar més d'un dia per arribar-hi. Quan hi van els porten menjar, ja que molt dels presoners només menja cada dos o tres dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada